miércoles, 11 de julio de 2007


No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s'assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s'havia confós.

Pere Calders

curiós... us ha passat mai? llavors encara tens més ganes de coneixe'l...


lunes, 2 de julio de 2007


Desde temps immemoriables, Àfrica, entre altres països, ha estat el principal exemple de víctima d'un dels perjudicis humans més trists: el capitalisme.

Un dels moments més culminals per Àfrica, va ser durant els temps de l'imperialisme, els rics, a costa de la raça negra, vivien com reis, se'ls hi va extreure totes les seves possessions i d'ells s'en feien esclaus.

Avui en dia, al tercer món hi han més problemes dels que ens pensem, a causa de les divisions mal fetes amb regle, s'han unit diferents civilitzacions que es maten uns als altres.

El que més m'ha sobtat és que aqui hi intervinguin els rics per tal de, com no, treure'n diners. Aquests recluten a infants, on la seva primera prova es basa en matar els pares, llavors els entrenen i un cop a la guerra, si es fan enrere, no els maten, però els hi diuen: màniga llarga o màniga curta? Si accepten, amb un matxet els hi fan un tall al cap, els hi posen cocaïna i això els fa ser immune al dolor.

Així moren milers de nens, on han viscut en una injustícia i enganyats per viure.

La part més dramàtica és que ningú no fa res per evitar aquestes desgràcies.

viernes, 29 de junio de 2007

Per començar...



Estrenem blog!
Estava llegint un text de Roger Mas... I és que no ens coneixem, ens tanquem, nosaltres matiexos ens tapem els ulls...

I és que no valorem el que tenim fins que ens n'adonem que ja és massa tard, que ja ho hem perdut...



Sovint la lluna és tant a prop que cal volar per trobar-la,
tenim el paradís tant endins que cal sortir per entrar-hi.
Tancats els ulls, tancat el cor, no veiem ni endins ni en fora,
no coneixem el món d'allà fora ni el que tenim dins.


Tancats en nosaltres mateixos gairebé no ens coneixem,
tenim els sentits rovellats, l'òxid del temps passa factura.
No hi ha escoles per als psiconautes i és una festa que sigui així.
Anem de viatge, tot volant, sortim de mare i que el vent ens porti!

Volant...Volant....


bé, com ja he dit, estrenem blog! i amb aquesta publicació comença... així que endavant!